Després d’estudiar Disseny Industrial i Disseny De Mobles a Londres, va inaugurà el seu primer taller individual el 1975.
Començant així la seva producció de peces úniques.
Peter Beard ha desenvolupat un estil molt personal dins del mon de la ceràmica amb aplicacions de múltiples capes d’esmalts i reserves per crear superfícies molt texturades amb dibuixos complexes que omplen les formes de perfils molt nítids.
La seva obra evoca Vells Mons i paisatges fantàstics. Ens apropa una molt personal reinvenció del passat amb un llenguatge contemporani.
Exposicions i premis per tot el mon, entre ells: Japó, Anglaterra, França, Nova Zelanda, Usa, Holanda, Egipte, Suissa, Alemanya, Korea i un llarg etc.
El seu taller de demostració a l'Enfanga’t 2009 es basarà en la construcció de diferents objectes amb planxes, torn....etc, i la seva decoració amb superfícies texturades i dissenys molt elaborats que identifiquen el seu treball.
Nascuda a Chiba (Impagún, Japó). Estudia Disseny (Acadèmia Bunca de Tokio) i tècniques del Cuir (Estudi Tokoname, Tokio).
A partir del 1958 es trasllada a Espanya i estudia a l'Escola de Arts i Oficis de València, finalitzant la seva especialitat a l'Escola de Practiques de Ceràmica de Manises.
Des del 1976 exerceix como professorade ceràmica a l'Escola de Arts i Oficis de Còrdova.
A partir del 1999 exerceix com comissaria d'exposicions de caràcter internacional de ceràmica.
La seva obra esta present en nombrosos museus internacionals i en diferents col·leccions particulars.
Te un extens currículum d'exposicions individuals i gran numero de participacions en realizacions col·lectives al Japó, Suïssa, Argentina, Mèxic, Canadà, Nicaragua, Corea, Itàlia i Espanya.
Durant les jornades fara una demostració del procés de construcció de la serie “Flora”:
- Flors que semblen sortides del fons de la mar.
- Flors pètries i quasi carnívores.
- Flors cor i cuirassa.
- Flors híbrides i monstruoses.
- Flors que construeixo amb un material, la clofa ceràmica, residu inutilitzat per els fonedors de bronze.
I també les projeccions:
- El procés de la clofa ceràmica
- Naturalesa de fang i paper (font d'inspiració)
- Komomaki (transformació de un espai públic)
La ceràmica a estat el centre de la meva vida professional des de 1979.
Després de 10 anys estudiant i viatjant vaig muntar el meu propi estudi a Rennes, capital de la Bretanya, França, el 1988.
Avanç d’això, vaig viatjar a l’orient (Índia, Xina, Corea, Japó, Nepal i Burma) i més recentment he visitat Uzbekistàn i Tibet.
Inevitablement els meus viatges han exercit un profund efecte a la meva vida i sobre la meva obra.
Quan viatjo sola, cada dia es nou i paral·lel al estímul hi ha una necessària sensació de risc a més de la necessitat de estar amb els sentits alertes i sensibles.
Per mi, hi ha una connexió entre viatjar i el meu amb la peça i treball creatiu, que sempre es directe i (especialment en els grans plats) sense un pla previst... Quan pinto un plat de grans dimensions em concentro totalment en la obra, d’una forma instintiva i deixant que la creació flueixi fent les marques a través meu, no des de mi.
No hi ha possibilitat de canviar o retocà la superfície un cop s’ha fet. Tal i com en la cal·ligrafia, la pinzellada i el perfil de la línia sobre l’engalba no accepta tornar enrera.
He de donar vida a cada pinzellada i després continuar.
Al 2007 va ser elegit membre de l'Acadèmia Internacional de Ceràmica.
Nombrosos premis i exposicions individuals i col·lectives des del 1986 a l'estat espanyol i entre d'altres al Japó, Regne Unit, Irlanda, França, Itàlia, Taiwan, Holanda, Alemanya i Grècia.
Farà un recorregut audiovisual per la seva obra anterior i contemporània.
Cases-forn, amb forma humana a on es couran bafarades-pets en les cuals es tractaran els missatges (conceptes) de (in)-communicació .
Elaboració col·lectiva d'aquest projecte que finalitzara amb l'espectacle de foc i el posterior muntatge de una instal.lació al terra amb els moduls bafarades intervinguts pels participants al llarg del cap de setmana.
Per mi, hi ha una connexió entre viatjar i el meu amb la peça i treball creatiu, que sempre es directe i (especialment en els grans plats) sense un pla previst... Quan pinto un plat de grans dimensions em concentro totalment en la obra, d’una forma instintiva i deixant que la creació flueixi fent les marques a través meu, no des de mi.
No hi ha possibilitat de canviar o retocà la superfície un cop s’ha fet. Tal i com en la cal·ligrafia, la 
Eve Ariza. França-Andorra.
